Atzo irakurri nuen eta komiki bikaina da, benetan. Oso barregarria, baina baita ere, oso ozpina, melankolia punttu haundi batekin. Izan ere, Michele Rech "Zerocalcare" jaunak bere haurtzaroko eta gaztaroko zenbait pasarte deskribatzen ditu, Erroma hiriko auzo langile batean jasotakoak guztiak, 90. hamarkada inguruan. Bere belaunaldiko jendeari nahiko ezagun egingo zaie orrialde hauek barruan dakarten arte lan guztia, garai hartako hamaika datu gordetzen bait dute, ezaugarri ta ikutu pila, adibidez, grunge arropa, pop musika, tabernetako bideojoku zahar haiek (Street Fighter II), "gaztetxe" italiarrak, eskuineko skins eta antifen arteko talkak, 2001. urteko Genova hiriko bataila famatua...
"La profecía del armadillo" (2012) komikiaren historia nahiko azkar irakurtzen da, kapituloka banatua bait dago. Baina, badu, sakonean, ildo luze eta garratz bat, pixkanaka argitzen joango dena. Ziuraski, komikiaren bukaeran, negar punttu bat agertuko zaio irakurle gogorrenari ere, jajaja... Gomendarria, txo!
Zerocalcare, pseudònim de Michele Rec, és un escriptor i il·lustrador de còmics italià. El seu nom artístic s'inspira en l'anunci publicitari d'un producte anti calç que s'emetia a la TV just al moment en què havia d'escollir un nickname per participar en un fòrum d'internet. El 2011 publica amb motiu dels deu anys del G8 de Genova una història autobiogràfica amb el títol d'A.F.A.B. L'octubre del 2011 apareix el seu primer àlbum, "La profezia dell'armadillo", que va obtenir ràpidament un gran èxit i va tenir reedicions. El títol prové del personatge de l'Armadillo, quasi sempre present a les històries de Zerocalcare, que representa una projecció de la personalitat de l'autor.
A partir de novembre del 2011 manté un blog de còmics en què hi publica històries breus amb base autobiogràfica. El blog el visiten cada dia milers de lectors, i és un dels pocs exemples de blogs de còmics, molt populars a França però quasi desconeguts a Itàlia. A l'octubre de 2012 publica el segon àlbum, "Un polpo alla gola". Les dues primeres dues tirades s'exhaureixen a la prevenda.
A partir de novembre del 2011 manté un blog de còmics en què hi publica històries breus amb base autobiogràfica. El blog el visiten cada dia milers de lectors, i és un dels pocs exemples de blogs de còmics, molt populars a França però quasi desconeguts a Itàlia. A l'octubre de 2012 publica el segon àlbum, "Un polpo alla gola". Les dues primeres dues tirades s'exhaureixen a la prevenda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario